L’Ajuntament de Barcelona ha presentat una mesura de govern per regular i establir amb criteris tècnics, donant resposta de forma justa i equànime, les demandes de celebració d’activitats puntuals per part d’entitats religioses a equipaments municipals i a la via pública.
D’aquesta manera, es vol garantir el ple exercici dels dret fonamental a la llibertat religiosa i de consciència que inclou la possibilitat de realitzar activitats a la via pública. A més, també es vol avançar en la normalització de la presència de la diversitat religiosa a la ciutat i fent-la compatible amb la neutralitat dels poders públics i afavorint al convivència i cohesió social.
La diversitat cultural i religiosa és una evidència a Barcelona. L’any 2015 es varen comptabilitzar a la ciutat 513 centres de culte pertanyents a 21 tradicions religioses diferents.
En els darrers anys la demanda de peticions per poder celebrar determinades festivitats fora dels propis centres de culte habituals ha crescut i la manca de criteris únics ha comportat -en ocasions- que s’hagin produït tractes desiguals entre entitats, ja fos per la denegació o en l’aplicació de taxes. Ara amb aquest instrument es vol proporcionar eines tant a treballadors municipals que gestionen les peticions com a les entitats que demanen organitzar activitats a l’espai públic.
Amb aquesta mesura, impulsada per la Quarta Tinència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència, l’Ajuntament de Barcelona es compromet a garantir el dret de totes les persones a viure segons les seves creences, i a oferir les condicions idònies perquè aquest dret es pugui exercir reconeixent la diversitat religiosa i les diferents opcions de consciència, sempre que aquestes no atemptin els drets fonamentals que recullen els diferents tractats locals i internacionals.
Aquesta és una bona notícia perquè posa fi a la incertesa que es produïa a l’hora de sol·licitar permisos d’utilització d’equipaments municipals o espais públics per realitzar amb normalitat les nostres activitats. La manca de reglamentació deixava la decisió a l’atzar de les opinions personals dels directius o responsables de cada un d’ells.