Els dies 1, 2 i 3 de novembre es farà un retir de meditació (sesshin) al Mas Curtius de Lluçà, dirigit per Gérard Chinrei Pilet, deixeble del Mestre Taisen Deshimaru.
Sesshin significa “tocar l’esperit”, és a dir, portar la mirada cap a l’interior d’un mateix, a través del silenci, de la respiració calmada, tant en els moments de meditació com durant el samu i, alhora, anar més enllà d’un mateix per harmonitzar-se amb els altres i amb l’univers.
Recepció i allotjament: és el divendres 1 a partir de les 8.30h matí i la sortida el diumenge 3 després de dinar.
Menjar: és vegetarià.
Ubicació: Mas Curtius al Lluçanès (Osona). Per saber com arribar-hi podeu consultar: “web casa”.
Preu: 140 euros (socis 110 euros / atur).
Per a la inscripció o demanar més informació podeu contactar aquí.
Cal portar:
- Roba ample i còmode per a la meditació, preferentment negre o fosca.
- Coixi (zafú) per meditar (en tenim de disponibles si no en tens)
- Bol, cobert i tovallons pel menjar tradicional (en tenim de disponibles si no en tens).
- Llençols i coixinera o sac de dormir.
Gérard Chinrei Pilet
Va trobar per primera vegada el mestre Taisen Deshimaru el 1969 durant una conferència impartida per aquest a la ciutat de Cherbourg. Al final dels seus estudis de filosofia es va traslladar a París per seguir els ensenyaments del seu mestre, que el va ordenar monjo el 1978. Anteriorment, l’any 1975, havia estat ordenat bodhisattva.
Des de la mort del mestre Deshimaru, l’any 1982, imparteix classes de dharma al dojo de París i dirigeix sessions pràctiques a França i Europa.
El 2009 rep la transmissió del Dharma del mestre Yuko Okamoto Roshi.
Va ser membre del Consell d’Administració de la Unió Budista de França durant uns quinze anys.
Ni aquest ni el seu contrari
Ensenyament de Gérard Chinrei Pilet el gener de 2015
Els Sutras i altres escrits budistes abunden en formulacions contradictòries com “ni saber ni no-saber”, “ni nascut ni no nascut”, “ni finit ni no-finit”, etc. Aquestes formulacions, a primera vista desconcertants, lluny de ser una originalitat del llenguatge o un joc intel·lectual, ens conviden a anar més enllà del pensament discursiu i de les seves limitacions. De fet, el pensament discursiu s’elabora sempre a partir de la realitat oposada a la que s’està descrivint. Així, per exemple, no es pot pensar el “bo” sense referir-se al “dolent”, el “fosc” sense fer referència al “clar”, el “bell” sense fer referència al “lleig”, el “finit” sense referir-se al “no-finit”, etc. Si només existís la foscor no podríem anomenar-la ni concebre-la perquè no tindríem l’experiència de cap contrari a partir del qual pensar les seves característiques.
Això s’aplica a totes les afirmacions, ja siguin pràctiques o teòriques. Tota afirmació nascuda del pensament discursiu és dualista perquè el pensament discursiu és dualista per naturalesa. Per això precisament no és capaç d’aprehendre la realitat suprema ja que aquesta, que tot ho inclou, no admet cap contrari a partir del qual ser pensada. Davant d’això, les dues opcions disponibles per a aquells que encara volen confiar en el llenguatge per suggerir l’inefable i l’impensable, són l’ús de metàfores i/o el recurs a apories per la negació simultània d’una cosa i la seva contraria, com ara “ni nascuts ni no-nascuts”, “ni finits ni no-finits”, etc.
El practicant està convidat a implementar aquest “més enllà del pensament dualista” en la manera d’aprehendre els esdeveniments que se li presenten. En lloc d’afanyar-se a qualificar-los com a “bons” o “dolents”, se’l convida a considerar els esdeveniments en principi difícils que poden sorgir a la seva vida com una oportunitat per créixer espiritualment. El paó és tradicionalment un símbol d’aquest manera de veure, ja que s’alimenta i creix menjant baies nocives per a altres espècies.