Com a continuació de la temàtica abordada en la VI Jornada de Budisme a Catalunya, celebrada el 17 de desembre de 2016, proposem un diàleg entre Elías Capriles (n.1948), practicant budista expert en filosofía i en tradicions orientals, i Xavier Melloni (n.1962) jesuita especialitzat en diàleg interreligiós i mística comparada.
L’intercanvi lliure d’idees, la recerca de la veritat des d’una ment flexible i jove com la d’aquests pensadors, practicants de tradicions diferents i de sòlida formació acadèmica, sens dubte serà una festa per a la intel·ligència.
Xavier Melloni és conegut per ser un teòleg que reflexiona, practica i teoritza entorn del diàleg interreligiós. Melloni posa a prova la dita d’extra Ecclesiam nulla salus (fora de l’Església no hi ha salvació) i ho sotmet a un nivell superior on allunyats de la pròpia religió es puguin trobar els punts essencials de contacte que passen per moltes religions i que les eleva en un caràcter purament espiritual. La fi última és per a Xavier Melloni que es doni el “respecte i l’acolliment dels altres com a reflex de l’obertura i donació a l’Altre”.
La fonamentació teòrica de Melloni és complexa en tant inclou factors que tenen a veure amb l’antropològic, el sociològic, l’epistemològic i el teològic. Per a ell, el diàleg interreligiós és a la base igual a qualsevol diàleg i necessita dels participants obertura sense límit, èxtasi continu, un permanent perdre’s de si mateix en l’altre, un buidar-se de si per possibilitar l’existència dels altres”.
Finalment, per a Xavier Melloni, el diàleg interreligiós dóna cabuda a dues coses especialment: 1) assumir que la pròpia confessió religiosa, és solament un accés possible al Misteri i 2) amb aquesta realitat, les persones poden obrir-se a la riquesa espiritual de la humanitat.
Com a derivació i complement al diàleg interreligiós, Xavier Melloni ha aprofundit en l’estudi de la mística comparada. Al respecte, Melloni estableix que en el profund del sentit del místic de les religions no suposa una evasió del món en el qual es viu, al contrari, el místic es presenta com un naixement que impulsa a oferir el millor de cada religió darrere de la transformació de l’humà. La mística comparada suposa un recorregut per les experiències místiques que tenen totes les religions; presenta l’experiència transcendent que una a totes les formes de confessió religiosa o espiritual.
Elías Capriles es va interessar molt aviat en la transformació de la realitat, tant social com psicològica. Quan tenia dotze anys va abandonar la religió en la qual va ser educat, fent-se agnòstic i desenvolupant ideals socials igualitaristas, i iniciant una exploració a fons de les filosofies i les psicologies desenvolupades a Occident. Al voltant de l’edat de setze anys va llegir sobre l’existència del budisme zen, el qual segons la publicació en qüestió no postulava l’existència d’un déu, d’una ànima ni de cap entitat no perceptible a través dels sentits, però ensenyava una pràctica que permetria obtenir una condició de plenitud i harmonia. Això li va fer iniciar un procés que el va portar a abraçar el budisme, no com un culte, sinó com un mètode per a la transformació psicològica a la qual aspirava.
Entre 1973 i 1983 estudia el dzogchén a Nepal i Índia amb Khyabjé Dudjom Rinpoche, Dungse Thinle Norbu Rinpoche, Khyabjé Dilgo Khyentse Rinpoche i uns altres grans mestres d’aquesta disciplina. En particular de 1977 a 1982 dedica la major part del temps al retir estricte en cabanes i coves en els alts Himalayas (Nepal). En aquesta època coneix a Chögyal Namkhai Norbu i rep d’ell el seu primer ensenyament. En 1986 Namkhai Norbu Rinpoche funda la Comunitat Dzogchén a Veneçuela. Instructor autoritzat per Rinpoche per ensenyar la Base del Santi Maha Sangha, des de l’època dels 90 ha dirigit cursos i tallers en gran part de Llatí-américa i Espanya. Fins a desembre de 2014 va ensenyar budisme, filosofia i arts d’Àsia a la Universitat dels Andes a Mèrida, Veneçuela.
Anar a la ressenya del llibre amb el diàleg íntegre publicat per la CCEB i Plecs Budistes