Dra. Mònica Oliveras Rozas
Autora del treball de recerca (1ª part): “El paper modulador de la meditació budista tonglen en la resposta i l’afrontament de la malaltia terminal”. I el Practicum (2ª part): “Tractament de la malaltia i mort al budisme tibetà. Relació que estableix el practicant budista amb la malaltia en un cas treballat amb el mètode biogràfic.” (dins el Màster en Cultura i Societats del l’Àsia Oriental, a la Universitat Oberta de Catalunya). http://hdl.handle.net/10609/2625
Semblen evidents -i el treball de recerca fet és el que vol demostrar-, els beneficis que el budisme pot aportar a la societat occidental. Pero en aquesta breu aportació volia insistir en els riscos d’exposar les velles ensenyances budistes fora del seu àmbit cultural, uns riscos relatius que s’han de ponderar molt bé. Encara que no podem lluitar contra una societat que ho mercantilitza tot, recordo que si els grans mestres de budisme van decidir obrir els seus coneixements a Occident i compartir ensenyances i sabiduria amb nosaltres, hem de deixar a cadascú amb la seva consciència i vèncer els recels cap a la “occidentalització” del budisme. Això és bàsic perquè aquest procés d’obertura implica TRANSFORMACIÓ i per a mi, la paraula transformació defineix el camí del Dharma.
Durant la vida, la pràctica del dharma t’ajuda a afrontar els processos de canvi i quin canvi més trascendent que passar per una malaltia greu i tenir la sensació de mort propera, oi?
Quan decideixo plantejar el TdR sobre aquests temes busco:
-Aprofitar una plataforma universitària virtual per parlar de budisme.
-Animar i incentivar una investigació seriosa, rigorosa i contrastada dels beneficis i aportacions que el pensament budista pot aportar a la nostra societat (i aquesta no deixa de ser una manera de lluitar contra els riscos que dèiem abans).
-Contribuir a despertar una profunda motivació i desig altruistes de compartir els nostres coneixements amb els altres.
El treball s’estructura en dues parts:
a) La primera part és justament molt oberta, dirigida a tothom i argumenta una proposta atrevida i nova. Aporta la base científica sobre la que elaborem la hipòtesis de treball. Quina és aquesta BASE CIENTÍFICA?
1. La certesa de que la meditació en la compassió té uns EFECTES MESURABLES tant en la nostra estructura cerebral com en la nostra resposta psicològica.
Ens recolzem en els estudis de Davidson, Lutz i cols. a EEUU sobre la
influència de la meditació als circuits neurològics vinculats a la emoció i els de
Tomás Blasco sobre la implicació de paràmetres psicològics en la resposta al
tractament de malalts oncològics.
2. Que aquesta meditació es podria per tant incloure als programes d’atenció en cures pal.liatives. El treball explica millor aquests programes, els conceptes de terminalitat, CP, mort digna, etc.
Aquí utilitzem el curs impartit per la Dra. Mejía sobre voluntariat i acompanyament a malalts
Terminals i els treballs del Dr. Chochinov, l’introductor del concepte de mort digna, autor de
molts treballs sobre espiritualitat al final de la vida…
La hipòtesis de treball proposa un mètode o entrenament inspirat en aquests
treballs utilitzant la meditació tonglen.
3. I que l’objectiu d’aquesta proposta és utilitzar els beneficis de tot plegat que
facilitin la reconciliació vital del malalt durant la malaltia i una bona mort amb
el màxim de consciència que es pugui permetre en cada cas.
PER QUÈ EL TONGLEN I NO UNA ALTRA MEDITACIÓ?
La pràctica de tonglen de donar i rebre consisteix a través de la respiració en prendre el sofriment i el dolor d’altres i oferir-los la nostra felicitat, benestar i pau mental. De fet no es tracta d’una meditació d’acompanyament a la mort però això sí, tothom tenim capacitat per connectar entre nosaltres a través del sentiment compassiu tal i com el defineix el budisme. És a dir, a través de la nostra ment bodhichitta. I el tonglen es recolza en aquest sentiment.
No cal ser budista ni practicant de budisme, és una meditació universal en el sentit que la podem adaptar a cada cultura. Tonglen permet purificar el nostre karma i el dels altres i practicat per qui es prepara per morir és capaç de donar sentit a la seva mort. No podem oblidar que en molts casos les reticències a deixar-se anar estan relacionades amb el sentit de responsabilitat i protecció envers a la família sobretot. Les pràctiques de refugi o de devoció ajudaran a assolir la calma mental durant aquests processos en persones sense coneixement d’una pràctica meditativa.
b) La segona part del treball, el Practicum, s’endinsa en la comunitat budista i els plantejaments entren de ple en el budisme vajrayana. Expliquem com interpreta el budisme la relació cos-ment (complexe cos ment), les bases de la Medicina Tibetana i els processos de dissolució de la mort en detall. És important entendre què sóm a nivell material i com funcionem també a nivell més subtil per entendre el procés de mort i la transferència de la consciència. I també inclou el treball de camp, un testimoni vital analitzat en capítols que permet conèixer com viu l’experiència d’una malaltia greu una practicant budista de molts anys. En aquest relat podem identificar tots els factors que sortien als estudis científics escollits a la 1º part.
-Aquesta última part no es va poder arribar a comentar per falta de temps-
A més, m’han interessat molt les teories modernes sobre l’HABILITAT RESILIENT de les persones o el que és el mateix, la capacitat per afrontar i sortir reforçat d’esdeveniments dolorosos i durs de la vida (com pot ser una malaltia).
Podem veure com la meditació i la pràctica del dharma constitueixen eines a través de les quals es vehicula l’experiència transformadora del dolor i la resposta adaptativa resilient.
Aquestes teories parlen de la elaboració d’un PROJECTE CREATIU que permet una metamorfosi del dolor en una representació que es pot observar amb distància. Les pràctiques més elaborades del budisme, que inclouen visualitzacions, mantres i rituals amb un fort simbolisme afavoreixen aquesta transformació del dolor i per tant, reforcen l’habilitat resilient de qui practica.