Amb motiu dels recents esdeveniments relacionats amb la sangha Rigpa de Sogyal Rimpoché, i per l’interès que presenta per al debat sobre la implantació del budisme vajrayana a occident, publiquem la carta que Dzongsar Khyentse Rimpoché ha dirigit a Rigpa.
Carta de Dzongsar Khyentse Rimpotxé a la Sangha de Rigpa
Benvolguts membres del Mandala de Rigpa, que heu pres a Guru Padmasambhava com el vostre refugi en aquesta vida, en la pròxima vida i en els estats del bard.
Us escric amb un cor ple d’escalfor i goig. No cal que ens aturem en el camí aspre i precari pel qual ha transitat recentment la Sangha de Rigpa, però he de confessar que durant un temps m’he preguntat si aconseguirieu mantenir-vos units. Ara m’adono que els meus dubtes eren el símptoma d’una mena de condicionament cultural que em feia escèptic al voltant de si els occidentals són capaços de captar el Dharma, per no parlar ja de que posseeixin la resistència i la persistència per continuar seguint el camí espiritual enfront de semblant confusió.
No us equivoqueu, estem en una situació molt difícil. La història ens ha demostrat que quan ens enfrontem a crisis similars, tant a l’Est com a l’Oest, sanghas senceres, llinatges i institucions s’han desmoralitzat i desanimat. Alguns es van desanimar tant que ja no existeixen.
Per moltes raons, algunes conegudes, altres desconegudes, Sogyal Rimpoché sembla haver manejat, administrat i interpretat malament una sèrie d’esdeveniments. Per això ens trobem en la situació actual. No obstant això, pel que he sentit, lluny de enfonsar-se, la sangha de Rigpa està viva i bé. No només seguiu funcionant com una organització, sinó que seguiu practicant junts i, malgrat tota la incertesa, heu mantingut la continuïtat. Com ho heu aconseguit? En contemplar aquesta pregunta, sempre recordo un aspecte molt important de Rigpa: que Sogyal Rimpoché va introduir a un enorme nombre de persones a un gran i autèntic llinatge d’ensenyaments i a alguns dels mestres més notables, cultes i realitzats del nostre temps. Llavors vau pensar i contemplar tot el que us van ensenyar i, com a resultat, us vau adonar que hi ha molt més en el budisme en general i en el Vajrayana en particular, que una sola persona. Així que la contemplació, l’estudi i totes aquestes introduccions han donat fruit, i continuaran donant fruit per molt temps en el futur.
No oblideu mai que el nostre és un camí que no només aprecia sinó que també anima els seus seguidors a preparar-se a través de la “escolta i la contemplació”, abans que realitzin qualsevol de les seves pràctiques. El camí del Vajrayana no és una excepció. No puc evitar sentir-me frustrat quan escolto que el Budadharma està sent etiquetat com un “culte sectari”. Potser més que qualsevol altra religió del món, el Budadharma anima activament als seus seguidors a aplicar el pensament crític a tot el que ensenya. En escoltar, contemplar i analitzar el Dharma, desenvolupem una confiança i devoció indestructibles pel camí. Això deu ser el que la Sangha de Rigpa ha fet perquè en tot el món, tot i haver passat per divuit mesos molt difícils, continueu reunint-vos el 10è dia per al tsok de Guru Rinpoche, el 25è dia per al tsok de la Dakini, i per a les pràctiques diàries de Riwo Sangchö, Tendrel Nyesel i Vajrakilaya. Això suggereix que en algun moment al llarg del camí, us heu adonat que el Buddhadharma no és només el Vajrayana i que el Vajrayana no és només una persona anomenada Sogyal Rimpoché. També us heu adonat de quanta saviesa hi ha al Budadharma i quants mitjans hàbils ofereix per ajudar-se a un mateix i als altres. Així és com vosaltres, com a Sangha, heu mantingut viu l’esperit de Rigpa. També és per això que Rigpa no s’ha ensorrat. I per a mi, si això no és una confirmació que el Dharma ha fet arrels a Occident, que s’han assentat fonaments ferms i que en el Dharma en general, i especialment en el Vajrayana, estan ara emergint brots, no sé que podria ser-ho.
Alhora, sé que molts de vosaltres esteu confosos, decebuts, fins i tot desesperats i deprimits. I qui no ho estaria en una situació així? El que és impressionant, però, és que per molt desgraciats que us sentiu, tots vosaltres heu estat dedicats al camí del Buda Shakyamuni.
Quan qualsevol sistema es trasllada a un nou lloc i cultura, ja sigui polític, comercial, educatiu o religiós, sovint s’enfronta a innombrables dificultats i desafiaments durant molt temps abans que pugui dir-se que està fermament establert. Això és doblement cert pel camí sagrat del Dharma. Ningú va dir mai de seguir un camí espiritual seria fàcil! Les ensenyances estan plenes d’informació sobre obstacles potencials que contínuament posen a prova el caràcter d’un practicant, especialment en el Vajrayana.
En aquest punt, m’agradaria animar-vos a tots vosaltres a continuar escoltant i contemplant el Budadharma. De fet, m’agradaria demanar-vos que mai deixeu d’escoltar i contemplar el Dharma, particularment el Vajrayana, perquè en fer-ho, us adonareu que és totalment perfecte. Com més escolteu i contempleu amb la ment oberta, més confiança tindreu en el camí. A mesura que la vostra confiança en el camí i els seus resultats augmentin, fins i tot rendir-se a un guru i seguir el camí del guru es convertirà en exactament el contrari de precari! En altres paraules, el que semblava ser un camí arriscat serà més aviat segur.
La majoria dels membres de la sangha de Rigpa són practicants del Vajrayana, així que indubtablement, haureu pres el vot del bodhisattva. Com a seguidors del sender bodhisattvayana, sabeu que el vostre sender és el sender de la planificació a llarg termini, en aquest cas, el vostre pla o aspiració és il·luminar a tots els éssers sensibles. També sabeu que els bodhisattvas realment creuen el que diuen, així que aquesta aspiració no és només una espècie de fantasia per sentir-se bé. I havent pres el vot del bodhisattva, sabeu que la gran visió del camí del bodhisattva és propagar, preservar i introduir el Buddhadharma a tots aquells que tenen una connexió kàrmica amb ell.
Rigpa ha estat un vehicle molt eficaç pel Budadharma. A través de Rigpa, molta gent ha estat introduïda al Dharma. Vosaltres heu de continuar amb aquesta activitat. Mai penseu que la propagació i preservació del Dharma és el treball d’una sola persona. Sempre he considerat que Rigpa és molt important en termes de mantenir, preservar i introduir el Dharma al món occidental. Segueixo veient-ho d’aquesta manera, ara més que mai. Tots i cada un dels estudiants de Rigpa han de tenir això en compte. Per descomptat, no vull dir que tots vosaltres hàgiu d’assumir rols de mestres! Més aviat, la xarxa de centres de Dharma de Rigpa a tot el món hauria de continuar proporcionant tot el que els estudiants i practicants necessiten per estudiar i practicar el Dharma, incloent un bon programa d’ensenyaments a través del qual aquells que estiguin interessats puguin conèixer autèntics mestres de Dharma. Bàsicament, que Rigpa continuï proporcionant un recipient que creï les causes i condicions a través de les quals se sostingui, preservi i introdueixi el Dharma per al benefici de tots, ara i en els pròxims anys. Aquesta activitat és molt important i també envia tots els senyals correctes.
Sí, la imatge de Rigpa ha estat entelada durant l’últim any. Però durant dècades moltes de les activitats de Rigpa s’han guanyat una bona i sana reputació. Les contribucions positives i beneficioses de Rigpa al Dharma superen amb escreix les dolentes, així que seria una ximpleria només pensar en les dificultats. En comptes d’això, hem de mirar el que podem aprendre d’aquesta situació, corregir els malentesos i errors, i fer que Rigpa sigui encara millor. Això és del que es tracta el sender bodhisattvayana. Els bodhisattvas del passat han arribat a extrems extraordinaris per ajudar els éssers sensibles – alguns van creuar oceans de foc i altres es van llançar als regnes infernals per preservar el Dharma i pel bé d’ajudar a uns altres. A la llum de tal heroisme i valor, ens deixarem intimidar per alguns obstacles evitables que són totalment transformables?
Molts de vosaltres us heu pres el Vajrayana de debò. I malgrat tot el que ha succeït, molts de vosaltres també continuen sentint una devoció indestructible pel seu mestre, Sogyal Rimpoché. Aquesta és la vostra elecció. Si trieu seguir el camí del Vajrayana per la vostra pròpia voluntat, de manera assenyada, sòbria i amb la major devoció, bàsicament, si sabeu perfectament el que esteu fent, tot el que puc dir és que m’alegro de la vostra decisió i estic ple d’admiració per vosaltres. Altres persones podran criticar la vostra devoció per Sogyal Rimpoché, però la seva aprovació del vostre camí és molt menys important que la vostra decisió de seguir-lo.
Hi ha hagut, hi ha i sempre hauran persones a les que el sentiment d’insatisfacció personal els porti a oposar-se, a calumniar i, m’atreviria a dir, fins i tot a tenir set de la destrucció final de Rigpa. En lloc de desitjar cap mal cap a aquestes persones, hem de recordar sempre que som seguidors del Buda. Per tant, hem de sentir compassió per tots aquells que s’oposen a nosaltres i tractar d’entendre la causa del seu dolor, especialment si alguna vegada van ser els nostres germans i germanes en el Dharma; tractar de acceptar-los amb compassió i percepció pura. Tingueu la seguretat que si la seva recerca del Dharma és genuïna, tard o d’hora veuran la veritat i trobaran un camí de tornada.
Unit a vosaltres en la devoció a Guru Padmasambhava,
Dzongsar Khyentse Rimpoché
25 desembre 2018