Dilluns 18 de juny de 2018 es va celebrar un acte en favor de les persones que migren forçats per les dramàtiques condicions de vida en els seus països. Va tenir lloc als Escolapis de Sant Antoni, a la Ronda de Sant Pau 72-80 de Barcelona. Van assistir unes 300 persones, entre les quals autoritats municipals i representants d’entitats cíviques i religioses, tots compromesos amb la hospitalitat envers tots els que pateixen aquest desarrelament.
L’acte va començar amb testimonis de refugiats i de voluntaris que han estat en camps de refugiats.
Com a actes lúdics hi va haver cants a càrrec de la coral AUDIR, moments musicals intercalats durant les pauses, un mural de colors simbolitzant l’acollida, i una taula (en la foto) sobre la que hi havia un colom de la pau dibuixat amb espelmes que els convidats anaven encenent després de les seves presentacions.
El moment culminant va ser la lectura del manifest llegit en català i amb veu potent per l’escriptora d’origen afganés Nadia Ghulam.
Per acabar, un cant sufi, lectures amb dessitjos de continuïtat, cant final de la Coral AUDIR i entrega d’una polsera-recordatori.
A continuació la documentació de l’acte:
(descarregar cartell)
CELEBRACIÓ INTERRELIGIOSA I INTERCONVICCIONAL EN SOLIDARITAT AMB LES PERSONES QUE MIGREN I LES QUE CERQUEN REFUGI
Dilluns 18 de juny a les 19h als Escolapis de la Ronda Sant Pau 72-80.
1. IDEA
Realitzar una Celebració interreligiosa i interconviccional en solidaritat amb les persones que cerquen refugi a Europa, obligades per la guerra inacabable de Síria i països limítrofs i també amb els immigrants que cerquen treball i vivenda i un millor benestar a Europa a causa de la fam i l’espoli del més valuós del sol i subsòl de Països africans per part de les antigues colònies i d’altres Països.
2. OBJECTIUS
• Solidaritzar-se i agrair tantes vides entregades mitjançant entitats solidàries que “intenten salvar vides amenaçades per la cobdícia d’Europa i altres països” a Ceuta, Melilla, Síria, Líban, Irak, Grècia, etc.
• Denunciar les causes del rebuig de les persones que cerquen refugi.
• Denunciar les despeses en armament a Europa, les estratègies polítiques partidistes …
• Denunciar i expressar el tipus d’ajuda real i efectiu i les necessitats reals dels països que sofreixen la guerra, la fam.
• Copsar la realitat de les persones i famílies que migren i cerquen refugi (sirians, ucraïnesos, africans, llatins i d’altres …) a Espanya.
• Presentar propostes concretes factibles d’acollida i convidar a presentar-les.
• Conscienciar a la nostra societat sobre tals situacions.
• Com a comunitats religioses i espirituals estar al costat del sofriment de les persones que migren i de les que cerquen refugi, en un acte comú.
GUIÓ DE LA CELEBRACIÓ
- Introducció
- Benvinguda a les persones i entitats participants a la celebració i Motivació amb una breu Introducció exposant el sentit i els objectius de la celebració.
- Cant de la Coral AUDIR.
- Exposició per part d’alguns refugiats en un mini-power sobre les famílies síries.
- Primera part: Testimonis de voluntaris que han estat en camps de refugiats, en ajudes humanitàries efectives. Moments musicals intercalats.
- Segona part: Testimonis de refugiats exposant la seva experiència de deixar llurs països a causa de les guerres i la fam… i cóm s’han vist acollides o no a l’Estat espanyol i a Catalunya. Moments musicals intercalats.
- Interludi:
- Cant de la Coral AUDIR.
- Presentació del mural – grafit – símbol d’ACOLLIDA.
- Tercera part: Lectura de texts de les diferents tradicions religioses, espirituals i conviccions sobre l’hospitalitat.
Moments musicals intercalats.
Mentre la darrera música sona els assistents poden anar posant els pòsits al mural, en els que hauran dibuixat o escrit alguna frase.
- Quarta part: Presentació i Lectura del Manifest
- Comiat
- Cant sufí.
- Desig de continuïtat, motivacions, objectius, formes, freqüència i plantejar que aquesta Celebració ens marqui í ens comprometi en el cada dia.
- Cant final de la Coral AUDIR.
- Entrega de la polsera-recordatori.
MANIFEST en SOLIDARITAT amb les persones que MIGREN i les que cerquen REFUGI
1. Al llarg de la història, sempre s’han donat moviments migratoris. L’actual migració, però, és més sobtada i la quantitat de persones que cerquen refugi és més alta i inclou persones d’una gran varietat de cultures, creences i conviccions. Es veuen obligades a fugir de les guerres i de la fam, amb l’esperança de trobar en un altre país noves perspectives vitals.
2. Un conjunt de persones i comunitats religioses i espirituals:
- Manifestem la nostra solidaritat amb les persones que migren i les que cerquen refugi. L’acollida i l’hospitalitat amb el foraster i l’ajut als qui tenen necessitats són valors fonamentals en les nostres tradicions. Des de la nostra experiència religiosa, espiritual i conviccional, creiem que l’altre, el diferent, és un do que ens ajuda a créixer com a persones, a conèixer i apreciar més els nostres propis valors coneixent els seus. L’arribada de gent de fora rejoveneix la nostra envellida població i aporta riquesa econòmica, social i cultural.
- Valorem les diferències culturals, religioses, espirituals i conviccionals. Ens volem respectar i acceptar com a persones i sentim que estem unides en una germanor universal. Aquest amor és el que permet la recíproca comprensió i la convivència. Gràcies a les nostres conviccions profundes som conscients i experimentem que tots formem part d’una sola família.
3. Les causes de les migracions són, entre altres, la guerra (i els negocis que l’envolten), la inseguretat, la injustícia, la manca d’unitat, la fam, la pobresa i la manca d’oportunitats. Avui en dia ens trobem amb una ofensiva de les elits oligàrquiques i de polítics corruptes en contra dels drets econòmics, socials, civils i polítics dels ciutadans i ciutadanes i amb una multiplicació dels dispositius autoritaris i antidemocràtics. Es subordinen els drets de les persones als “drets del Gran Capital”. Europa té a la seva consciència els 15.000 cadàvers de persones ofegades al Mediterrani, els 15.000 més de persones mortes travessant el Sahara, i els de les famílies assassinades i destruïdes per les guerres de l’Orient Mitjà, Àfrica i d’altres llocs. També té a les seves espatlles responsabilitats en les causes que impulsen moltes persones a cercar un altre país on viure arriscant la seva vida i la dels seus.
4. Davant d’aquests fets, contra l’hostilitat, invitem a tothom a l’hospitalitat, actitud humana i espiritual i deure que compartim totes les tradicions espirituals, religioses i conviccionals. I per això:
- Volem acollir i encarar els fluxos migratoris a la Mediterrània a través de polítiques desmilitaritzades i basades en la cultura de la pau i en la seguretat humana. Cal crear corredors humanitaris segurs.
- Volem denunciar els genocidis que es produeixen en els països en guerra on es massacren poblacions senceres i donar a conèixer les realitats de patiment d’aquestes poblacions.
- Volem protegir i defensar els drets i la dignitat per tal de prevenir l’explotació, evitar el negoci del tràfic de persones i garantir el dret ais serveis socials, a l’habitatge, al treball, a l’educació, a la seguretat social i a la sanitat
- Volem promoure i fomentar el desenvolupament humà integral: el coneixement de les llengües i cultures del país d’acollida i el dret a la llibertat religiosa i de consciència.
- Volem procurar una major participació de les persones que migren i les que cerquen refugi, per enriquir humanament les comunitats locals. Volem oferir les oportunitats pel creixement mutu i de tothom, valorant les riqueses de les diferents cultures. Per tant, cal accelerar els processos de legalització, d’adquisidó de la nacionalitat i del dret al vot en el país d’acollida.
- Volem donar curs al diàleg interreligiós i interconviccional i així aprendrem a aproximar-nos, conèixer-nos, obrir-nos a l’altre, a escoltar-lo, a entrar en la seva cultura i creences i a percebre’ns com a persones dignes. Així també accedirem al més profund de la persona humana i això ens orientarà vers la humilitat, i a valorar l’altre com a un igual. Totes les persones, limitades i senzilles, esdevenim aprenents els uns dels altres.
5. Catalunya ha estat un país d’acollida. La seva capital, Barcelona, és una ciutat acollidora. Comunitats religioses i entitats civils han aportat molt a l’hospitalitat i ho segueixen fent.
- Recolzem tot el que estan fent les diferents comunitats religioses, les entitats civils i bastants municipis en l’atenció, ajut i acompanyament de les persones que migren i de les que cerquen refugi.
- Davant de les actituds tancades o xenòfobes que lamentablement també hi ha en una bona part de l’estament polític, en determinats sectors del teixit social i en alguns grups intolerants de les diferents tradicions religioses, reivindiquem el llegat humanista i ètic de les tradicions religioses i conviccionals que, des de llenguatges diferents, ens exhorten a acollir l’hoste, a atendre les seves necessitats, a tractar-lo amb dignitat i cura.
- Seguirem aportant a la nostra societat, com a comunitats religioses i conviccionals i com a entitats civils, la nostra acció transformadora i alliberadora de les estructures econòmiques, socials, polítiques culturals que facin avançar vers una societat més lliure, justa i fraternal.
- Fem una crida al Govern espanyol i als governs europeus que reconeguin i respectin el dret a migrar i el dret d’asil i a obrir vies legals i segures per l’acollida de les persones que fugen de la violència, la fam, la persecució, la inseguretat i la guerra. I demanem que compleixin els compromisos adquirits en aquest sentit i evitin l’expulsió col·lectiva. El govern espanyol es va comprometre a acollir 17.000 persones refugiades, de les quals només n’han arribat 2.550 (el 15%).
- Animem a tothom a implicar-se en aquests compromisos, a impulsar la creació i consolidació de vincles entre les diferents comunitats religioses, espirituals i conviccionals i els moviments i entitats socials, a col·laborar en la construcció de la justícia i la pau al nostre país i a tot el món i a acollir segons les seves possibilitats les persones i famílies emigrades que busquen refugi en la nostra societat, plural i acollidora.
“No és possible la supervivència sense una ètica universal,
no és possible la pau al món sense la pau entre les religions,
i no és possible la pau entre les religions
sense el diàleg entre elles” (Hans Küng).
18 juny 2018, Barcelona. Escolapis Ronda Sant Pau 80
ADHESIONS AL MANIFEST
S’adhereixen al Manifest les entitats organitzadores de la Celebració:
- Germanetes de l’Assumpció, religioses en barris
- Justícia i Pau
- AUDIR (Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós)
- Coordinadora Catalana d’ Entitats Budistes (CCEB)
- Església Evangèlica del c/ Nació de Barcelona
- Església Ortodoxa Antioquena d’Espanya
- Associació de famílies pakistaneses de l’ Hospitalet
- Federació de Famílies per a la pau i unificació mundial (Església de la Unificació)
- Comunitat Bahà’í de Barcelona
- Associació Brahma Kumaris.
A més s’han adherit al manifest, fins el 11 de juny del 2018, les entitats següents:
- Cristianisme i justícia-Fundació Lluis Espinal
- Fundació Migra Studium
- Open Arms
- Centre Delàs d’ Estudis per la Pau
- Delegació de Pastoral Social de l’arquebisbat de Barcelona
- Intermon-Oxfam
- Bayt Al-Thaquafa.
- Comunitat jueva Bet Shalom
Descarregar els texts de cada tradició espiritual, religiosa o conviccional sobre l’hospitalitat, llegits a la CELEBRACIÓ INTERRELIGIOSA I INTERCONVICCIONAL EN SOLIDARITAT AMB LES PERSONES QUE MIGREN I LES QUE CERQUEN REFUGI