LaVanguardia, dijous 18 maig 2017. Nota de redacció
Fotografia de Patricio Simón
El mestre del budisme tibetà lama Karma Djinpa (Borja de Arquer i de Berea) va néixer a Sant Sebastià, en una família d’industrials pertanyent a la noblesa. Va créixer al barri barceloní de Pedralbes i va estudiar en el col·legi dels jesuïtes de Sarrià.
El cristianisme va calar en ell en la seva etapa escolar i ja es qüestionava llavors coses poc habituals per a un nen de la seva edat. Solia dir que la seva joventut va ser més fàcil que feliç. Va començar a estudiar les carreres de Dret i de Filosofia, però no les va acabar perquè, segons les conclusions a les quals va arribar llavors, aquella no era la resposta a la seva cerca. Es va casar als 23 anys i va fer el que s’esperava d’ell: treballar en l’empresa familiar i conrear les seves relacions socials. Va tenir tres fills del seu matrimoni i als 27 anys va decidir, molt al seu pesar, trencar amb aquella vida conservadora i iniciar-se en una altra allunyada del materialisme.
I així, va seguir una cerca encara difusa. Va saber prescindir arribat el moment dels seus privilegis i va viure ric i pobre, respectat i menyspreat. A París, va entrar en contacte amb el cercle d’intel·lectuals avantguardistes dels vescomtes de Noailles, els qui ho van acollir en la seva vila. Allí va conèixer a Sartre i Cocteau. Va experimentar diferents filosofies, es va iniciar en l’escriptura amb assajos de caràcter existencialista, va publicar La Generació del 98 (1968) i va produir adaptacions teatrals de dramaturgs com Jaume Salom.
En els anys setanta la seva vida va donar un gir en l’Eivissa hippy i psicodèlica, on va trobar el seu camí de la mà dels lamas Yashe i Zopa Rinpoche i en ells va descobrir la resposta que caminava buscant: el Dharma (l’ensenyament de Buda). Durant la seva fase illenca es va endinsar també al món pictòric i artístic i va arribar a entrar en contacte amb personatges com Andy Warhol i la diva del cinema Ava Gardner. Es va convertir en deixeble del lama Yeshe i en 1978 va iniciar el seu primer retir en Kopán (Nepal). Va estudiar els sutras i els tantras i va realitzar el seu segon retir a les muntanyes de Manali (Índia) i allí va seguir els seus estudis en Sarnath, on va rebre el certificat de la Kagyu Tekchen Shedra, Institute for Mahayana Buddhist Studies.
Entre 1984 i 1988 va completar el retir tradicional Shangpa Kagyu en el monestir de Vajradhara (Normandia) sota l’autoritat espiritual del lama Khyabje Kalu Rinpoché i va professar els vots de monjo getsul. Aquest mateix any va exercir com lama del llinatge Shangpa Kagyu a França.
Ja amb tot aquest bagatge d’experiències, va tornar a Espanya i va entrar com lama resident al centre budista Serchöling sota l’autoritat de lama Drubgyu Tenpa, amb el qual va col·laborar en el col·legi monàstic de Dag Shang Kagyu (Panillo, Osca). Des de 1989, les muntanyes de Panillo es van convertir en la seva llar i el seu jardí de la meditació en comunió amb una naturalesa diversa i frondosa que li van brindar aquestes valls. Els seus néts i fills ho van retrobar després de trenta anys en la beatitud d’aquell monestir.
Va compartir els seus coneixements en programes de radi i televisió i va fer una gran labor com a conferenciant impartint els seus coneixements. Va ser gran defensor del medi ambient i la seva última obra va ser un assaig sobre la mort que s’ha convertit en una obra de referència en el budisme actual.
El lama Karma Djinpa va morir dijous passat i el seu funeral va durar cinc dies, segons marca el ritual budista. El seu cos va ser incinerat i les seves cendres van ser escampades per diferents punts del món. Va abordar el viatge de l’alliberament amb confiança.