La revista Dialogal va publicar l’estiu del 2019 una entrevista al mestre zen Lluís Nansen Salas, de la qual reproduim un fragment
Pregunta: Com a mestre zen, com ho fas per ajudar la gent a abandonar l’ego? No entenc com ho fas, perquè la meditació és un exercici individual i us asseieu mirant de cara a la paret…
Resposta: La meditació és un treball individual. Cadascú s’asseu de cara a la paret, sobre un coixí (zafu) amb les cames encreuades, els genolls tocant a terra, la pelvis inclinada endavant, l’esquena dreta, els ulls entreoberts, la mà esquerra sobre la dreta, i es concentra en la postura, i en la respiració, i així deixa anar els pensaments, sense la voluntat de deixar-los anar, simplement perquè està atent al cos i a la respiració. A més a més, al voltant de la meditació hi ha el ritual, la cerimònia, i el treball voluntari (samu). Aquestes activitats en moviment es fan amb la mateixa actitud amb què es medita, amb plena concentració i atenció plena, però necessàriament es fan amb la interacció amb els altres, i és aquí on es presenten multitud d’ocasions per abandonar l’aferrament al jo, a les opinions personals; és on poden sorgir els propis dimonis i tenir l’oportunitat de deixar-los anar.