Les històries narrades mitjançant imatges sobre una pantalla exerceixen un gran impacte i fascinació. La tècnica cinematogràfica està molt madura i permet de narrar històries reals o imaginàries sense límit. Si abans de l’any 2000 la producció cinematogràfica de temàtica obertament budista era escassíssima ara hi ha moltíssimes obres disponibles, moltes de qualitat, i no poques realitzades fins i tot per mestres budistes de reconegut prestigi en el mateix àmbit budista.
La CCEB no podia ignorar l’extraordinari poder del cinema. El llenguatge cinematogràfic arriba directament al cor sense passar per gaires filtres. Després de 10 Jornades de Budisme en les què hem tractat molts temes interns de la nostra pràctica budista, a la d’aquest any ens fiquem a la sala fosca i donem llum a una història inspiradora i suggeridora que afavoreix el diàleg i l’intercanvi d’idees, preparant el col·loqui i la reflexió posteriors.
Hem escoltat molts ensenyaments dels nostres mestres, però això és només una part de la feina que s’espera de nosaltres. Després cal reflexionar sobre allò vist o escoltat per entendre-ho bé i finalment posar-ho en pràctica a la nostra vida diària. Els formats que afavoreixen la reflexió col·lectiva han estat sempre l’objectiu principal dels nostres projectes, com correspon al nostre compromís d’aglutinar els practicants budistes d’aquest país i fomentar la consciència de ser una gran família budista unida.
Si aquesta experiència dóna el resultat que esperem estarem en condicions de continuar explorant aquest mitjà amb activitats més completes i complexes. Si us plau reserveu la data a les vostres agendes.
L’aportació individual a aquesta jornada és de 8 euros per al públic en general i de 5 euros per als que formen part de centres membre de la CCEB o en són amics/gues. L’import s’abonarà a la sala mateix el dia de la projecció. Si us plau si no és molta molèstia porteu l’import exacte per agilitzar l’accés a la sala, on es projectarà una pel·lícula, al final de la qual s’obrirà un diàleg sobre què és el budisme i com es transmet.
DESCARREGAR CARTELL PER IMPRIMIR
S’està carregant…
A continuació una informació útil sobre el desenvolupament de la cinematografia budista presa de la wikipedia.
El budisme al cinema occidental com a temàtica explícita té una producció relativament recent. No obstant això, es troben alguns preliminars en obres clàssiques, com “Horitzons Perduts” de Frank Capra. El cinema, i en general la producció audiovisual occidental, ha recollit normalment el budisme de manera molt soterrada; bé disfressant-lo de cristianisme o bé ignorant-ne la presència.
La mítica sèrie de televisió “Kung-Fu”, que acabaria derivant en una pel·lícula de menor èxit, estava protagonitzada per David Carradine i va acostar molts occidentals a moltes idees bàsiques del pensament d’Orient. Si bé no ofereix a penes ni un ensenyament budista de manera explícita i que mai o potser gairebé mai no es nomena Buda, sí que va aconseguir mostrar, fins i tot de vegades de manera magistral, trets molt importants de la visió budista sobre la vida.
Excepte excepcions puntuals, en moltes pel·lícules relativament recents les històries de les quals se situen en països netament budistes, com per exemple la francesa “Indoxina” de Régis Wargnier (1992), també es comprova com sovint l’absència d’estàtues budistes o de túniques de monjos rondant per la pantalla és una constant, tot i que es fa realment difícil concebre tal cosa en algunes escenes que es mostren.
Hi ha una primera eclosió de cinema de temàtica directament budista als anys 90. En aquests anys trobem pel·lícules que mostren un budisme en excés idealitzat, i que sovint es proposa com a solució màgica per al perdut occidental en la seva recerca espiritual. Alhora, mostra grans llacunes a l’hora d’exposar el que és bàsic de la filosofia o bé ho fa de manera enormement simplista, sense cobrir el forat que permeti a l’espectador observar com s’aplica a la vida real.
Una segona onada molt més fresca i realista apareix a partir de l’any 2000, encapçalada brillantment per “Saviesa garantida” de Doris Dörrie. Aquestes pel·lícules s’estan fent ressò d’un coneixement més gran del budisme a occident, i ja mostren una cosa molt més immersa en la vida real. El budisme s’hi mostra igualment com una poderosa eina per beneficiar l’ésser humà però ja sense recórrer a la beateria fàcil o aquesta fe cega en les fàcils solucions orientals.
Pel que fa al cinema oriental, aquest arriba a occident en determinades dosis. Si bé a Àsia la gent està ara més preocupada pel progrés material, no obstant podem certificar que aquesta mateixa línia de frescor i realisme occidental que neix a partir del 2000 també és present en pel·lícules com “Primavera, estiu…” del coreà Kim Ki-duk o “Samsara” de Pa Nalin. Aquestes suposen un bon contrapunt a l’hora de sondejar com els directors asiàtics encaren el mateix tema.
El budisme també és una important influència en el pensament contemporani, i així apareix inoculat en una innombrable quantitat de pel·lícules que, encara que no són de temàtica budista, contenen alguna reminiscència de la seva filosofia. Aquest és el cas per exemple de “Matrix”, on es recullen innombrables influències religioses i la budista és una de ben important. Semblant passa amb “Star Wars”, on el seu director assumeix força influències del budisme i la cultura japoneses a l’hora de recrear el mestre Yoda i les lluites d’espases entre cavallers Jedi. “American Beauty” i moltes altres van mostrar a partir dels anys 90 històries on els seus directors i guionistes confessen o mostren maneres d’interpretar la vida influïdes per les filosofies orientals, i on el budisme sovint ocupa un lloc més que destacat.
(font: Wikipedia https://es.wikipedia.org/wiki/Budismo_en_el_cine)