Objectius
L’ètica i la compassió budista ens exigeix un compromís amb les persones que estan patint com a conseqüència de la vulneració dels seus drets, que provoca situacions d’inseguretat, d’exclusió i d’indignitat.
En una primera fase, ens reunirem per exposar les diferents idees sobre què podem fer a través de la Coordinadora per actuar en casos concrets i/o en l’àmbit global segons cada situació.
Per participar en aquest grup cal enviar correu a info@ccebudistes.org i ens posarem en contacte amb tu.
Situació actual dels drets humans
El 10 de desembre de 1948 l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la Declaració Universal de Drets Humans. Després de dos anys de dures negociacions sobre quins eren aquests drets la majoria de països es van posar d’acord aconseguint finalment una signatura que va suposar un gran reconeixement a nivell universal, perquè des del punt de vista jurídic és molt difícil que hi hagi una norma que sigui tan global.
Es reconeixen una sèrie de drets per a totes i cadascuna de les persones que habiten el món. I, com ja diu en el seu preàmbul, no pot haver distinció de cap tipus en la seva aplicació, ni per raó de raça, ni de sexe, ni d’opinió política, ni de religió …, per cap condició .
Aquesta Declaració consta de 30 articles en els quals s’exposen una sèrie de drets, com el dret a la vida, a la llibertat, a la seguretat, a no ser sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels, a no ser detingut o desterrat arbitràriament, a la presumpció d’innocència, a cercar asil en un altre país, a l’educació, a la llibertat de pensament, consciència i religió i a la llibertat de poder manifestar-los, etc.
Però , després de més de 60 anys de la seva aprovació, realment es fan efectius aquests drets? Només per donar una pinzellada, en l’informe d’Amnistia Internacional referent a l’any 2009, es posa de relleu que el món està en plena crisi de drets humans.
- Milions de persones al món estan patint inseguretat, injustícia i indignitat.
- Com a mínim a 2400 persones se’ls va aplicar la pena de mort només en països com la Xina (el major executor de penes de mort de tot el món), Aràbia Saudita i Estats Units.
- Es continua aplicant la tortura fins i tot en països que es consideren tan democràtics com els Estats Units.
- Continuen els conflictes armats, amb el gran sofriment que això provoca per a tota la població civil.
- Milers de nens i de dones són explotats a diari en treballs infrahumans i obligats a prostituir-se.
- Durant l’any 2009 el món ha arribat a la xifra rècord de més de mil milions de persones que passen fam cada dia. Més de mil milions de persones cada dia!, El que suposa una sisena part de la població mundial.
I tot això només a tall d’exemple de les greus violacions dels drets humans que s’estan produint sistemàticament a tot el món.
Relació entre el budisme i els drets humans
Davant de la situació actual, ens podem plantejar les següents qüestions:
- Què pot fer el budisme pels drets humans?
- Hi ha coincidència entre els drets humans i els principis budistes?
- Què proposa l’ètica budista per posar en pràctica aquests drets?
- Què cal fer front a les violacions dels drets humans des del punt de vista budista?
Si examinem alguns principis budistes com la llei de causa i efecte, el perfecte renaixement humà, la interdependència, la compassió per tots els éssers que pateixen, i fonamentalment, el principi de no violència, veiem que són la base i la posada en pràctica de aquests drets. El Dalai Lama descriu l’essència del budisme en una frase que diu: “si pots, ajuda a altres éssers humans, si no pots, almenys, no els facis mal”.
El concepte del preciós renaixement humà ens insta a valorar la condició humana com un privilegi difícil d’obtenir i que comporta responsabilitats especials que deriven de la capacitat de discerniment i poder optar per beneficiar o perjudicar a altres. Comporta a més el reconeixement que tots som iguals perquè tots participem de la naturalesa de Buda i perquè tots i cadascun dels éssers de la terra desitja ser feliç.
La compassió ens fa responsables de fer tot el necessari per evitar el sofriment dels altres. Hi ha moltes pràctiques budistes per desenvolupar la compassió. Per exemple, la pràctica del tong-len,que consisteix en donar cadascú la seva felicitat i prendre el sofriment de l’altre i encara que és cert que es fa a un nivell purament mental, al practicant que ho va fent se li va obrint poc a poc la ment i el cor i arriba un moment en què pensa i què puc fer jo en la realitat, activament, per ajudar els altres?
Respecte a la llei del karma, ens diu que tot patiment té una causa i que si el volem eradicar, hem d’acabar amb les causes que el provoquen. És evident que la violació dels drets humans és causa de gravíssim patiment ja que suposa privar a les persones de necessitats tant bàsiques com la llibertat, la vida, l’educació …, i, en resum, privar-los de la seva dignitat.
Propostes budistes per al canvi
Sense justícia no hi pot haver pau, de manera que mentre es segueixin violant aquests drets s’estan acumulant causes per generar desesperança i odi, que al seu torn generaran més violència, terrorisme i guerres.
Davant d’això, la proposta del budisme és canviar les causes que el provoquen. Com podem canviar les causes que provoquen totes aquestes violacions de drets humans? Des del punt de vista budista la manera seria establint com a prioritat, davant l’egoisme i l’interès propi, el benefici dels altres, sent a més una responsabilitat personal alleujar el seu sofriment.
Així, davant la qüestió dels drets humans, el budisme proposa un canvi de paradigma, un enfocament totalment diferent del que normalment utilitzem i que no requereix de canvis estructurals perquè és simplement una actitud, una forma de sentir, una manera de viure, i de veure els altres des del respecte, l’amor i la compassió. És un canvi en l’interior que es reflecteix a l’exterior. És un compromís personal amb tots els éssers i amb la natura.
Des d’aquest canvi individual i ensenyant als nens el valor d’aquests principis, s’aniran estenent a poc a poc com una gran xarxa ja que, com també diu el budisme, tot està interrelacionat. És precisament per aquest principi d’interconnexió que un canvi en una persona provoca canvis en d’altres, i d’aquestes en altres, i mesura que es estès arribarà als governs perquè els governs depenen de nosaltres. Sense un poble que els voti o els mantingui, no hi ha governants. Per tant és la nostra responsabilitat exigir la posada en pràctica d’aquests drets, perquè les grans declaracions no serveixen de res si no es compleixen.
Si nosaltres mirem cap a una altra banda quan veiem com els governants vulneren els drets humans, som còmplices de les seves actuacions perquè, com budistes, la compassió ens exigeix posar-nos del costat del feble i de l’oprimit i alleujar el seu sofriment. Per tot això, podem concloure que existeix un paral.lelisme entre els drets humans i l’ètica budista. El budisme ens dóna instruments no només per posar en pràctica els drets humans i fer-ne una forma de vida sinó també per saber com afrontar les violacions d’aquests drets.
Tal com diu el Dalai Lama: “ja que som egoistes, siguem egoistes intel ligents i ajudem els altres, perquè és l’única manera que nosaltres mateixos puguem ser feliços”.
O com indica la pregària del bodisatva, que resumeix el sentit de la compassió en el budisme: “mentre perduri l’espai, mentre perdurin els éssers, pugui jo romandre per alleujar els sofriments del món”.